L’escola que jo vull, la vull per ara mateix.
El que jo vull és que aquesta escola de qualitat que ja existeix, emergeixi , deixi de tenir por a ser criticada i mal interpretada i mostri el que fa.
El que vull és que aquests centenars de mestres i professors excel·lents que existeixen i treballen molt bé, siguin reconeguts, valorats , escoltats i imitats, en comptes de ser massa sovint ignorats, marginats i fins i tot víctimes de mobbing. Que això, també passa !!
Sembla que sempre estem ajornant el moment de ser i ja fem tard. L’escola no pot esperar el 2018(*) ni el 2015, ni tan sols el 2010 per ser el que ha de ser. Els nois i noies, que ara hi són, hi tenen dret. No s´hi valen més excuses.
Tenim les teories, les metodologies i les propostes pedagògiques pràcticament consensuades, tenim les eines, tenim grans professionals i per primera vegada, (que jo sàpiga) anem tots, pràcticament,en la mateixa direcció, doncs, som-hi!!
Però mireu, jo començo a ser malfiada (deu ser cosa de l’edat) i començo a pensar que hi ha unes subtils maniobres de dilació per a la millora de la qualitat educativa i no totes venen de ponent, ja m’enteneu.
L’escola de qualitat és possible, ara mateix i per a tots.
La qualitat passa per aplicar els nous curriculums basats en l’aprenentatge per competències.
Que les TIC i les TAC ja funcionen a molts centres i que la taca d’oli es va estenen millor, si no s´hi posen traves, que les competències bàsiques també impliquen als docents i que si diem que els alumnes aprenen fent , els docents també aprenem fent, per tant, som-hi!!!, que molts ja hi són i ens poden ajudar també amb el seu exemple, només cal que feu un tomb per les webs de centres educatius, pàgines personals de mestres i educadors i quedareu bocabadats de la qualitat del que mostren com a resultat del que fan.
Som molts més dels que ells volen i diuen!
(*) Amb tot el respecte per als que treballen per aquest altre horitzó.
