L’Escola que jo vull, la vull per ara mateix.

L’escola que jo vull, la vull per ara mateix.

El que jo vull és que aquesta escola de qualitat que ja existeix, emergeixi , deixi de tenir por a ser criticada i mal interpretada i mostri el que fa.

El que vull és que aquests centenars de mestres i professors excel·lents que existeixen i treballen molt bé, siguin reconeguts, valorats , escoltats i imitats, en comptes de ser massa sovint ignorats, marginats i fins i tot víctimes de mobbing. Que això, també passa !!

Sembla que sempre estem ajornant el moment de ser i ja fem tard. L’escola no pot esperar el 2018(*) ni el 2015, ni tan sols el 2010 per ser el que ha de ser.  Els nois i noies, que ara hi són,  hi tenen dret. No s´hi valen més excuses.

Tenim les teories, les metodologies i les propostes pedagògiques pràcticament consensuades, tenim les eines, tenim grans professionals i per primera vegada, (que jo sàpiga) anem tots, pràcticament,en la mateixa direcció, doncs, som-hi!!

Però mireu, jo començo a ser malfiada (deu ser cosa de l’edat) i començo a pensar que hi ha unes subtils maniobres de dilació per a la millora de la qualitat educativa i no totes venen de ponent, ja m’enteneu.

L’escola de qualitat és possible, ara mateix i per a tots.

La qualitat passa per aplicar els nous curriculums basats en l’aprenentatge per competències.

Que les TIC i les TAC ja funcionen a molts centres i que la taca d’oli es va estenen millor, si no s´hi posen traves, que les competències bàsiques també impliquen als docents i que si diem que els alumnes aprenen fent , els docents també aprenem fent, per tant, som-hi!!!, que molts ja hi són i ens poden ajudar també amb el seu exemple, només cal que feu un tomb per les webs de centres educatius, pàgines personals de mestres i educadors i quedareu bocabadats de la qualitat del que mostren com a resultat del que fan.

Som molts més dels que ells volen i diuen!

(*) Amb tot el respecte  per als  que treballen  per aquest altre horitzó.